El treball de camp en geologia

Perfil topogràfic

El perfil topogràfic és la representació gràfica d’una secció vertical del relleu, que serà utilitzat per fer els talls geològics. Un mètode pràctic per fer els talls topogràfics és fer coincidir l’extrem d’un full o una tira de paper amb la direcció en la qual es vol construir el perfil topogràfic

A continuació es marquen els punts on el paper intercepta corbes de nivell, anotant el seu valor. Cal comprovar que tots els punts que s’han marcat corresponen a una sèrie de números equidistants i ordenats de manera ascendent o descendent. Si hi ha dos valors iguals hi ha un canvi de vessant (una muntanya, tàlveg d’un riu, vall o depressió).

Aquest mètode permet construir el perfil a sobre d’un sistema d’eixos. Abans però s’haurà de decidir a quina escala es vol fer. En geologia, els perfils topogràfics tenen la mateixa escala tant a l’eix vertical com a l’eix horitzontal. Els punts de l’eix horitzontal es poden obtenir traslladant a una tira de paper els punts on les corbes de nivell intercepten la línia de tall. En l’eix vertical es marcaran les altituds de cada un d’aquests punts d’acord amb les anotacions agafades i tenint en compte el nombre de mil•límetres que corresponen a cada punt, segons l’escala del mapa. Per exemple si l’escala del mapa és 1:25.000 i l’equidistància és de 100, la separació entre dues corbes de nivell consecutives a sobre de l’eix vertical serà de 4 mm.

Per tal de ressaltar més un relleu o suavitzar-lo, és pot augmentar o bé disminuir, respectivament, l’escala de l’eix vertical. És el sistema que es fa servir per visualitzar els ports de muntanya del recorregut d’una cursa ciclista.

Moltes vegades interessa conèixer la inclinació de la superfície d’un relleu per tal de planificar-ne el seu ús agrícola, per calcular-ne el grau d’erosionabilitat o per prevenir inestabilitats gravitacionals. Altres vegades el què interessa és conèixer el pendent d’un curs d’aigua. El pendent correspon a la tangent trigonomètrica de l’angle d’inclinació de la carretera respecte al pla horitzontal. Això vol dir que un recorregut, mesurat sobre el mapa, de 100 metres ens permet salvar un desnivell de 10 metres.

Per calcular el pendent existent entre els punts DE de la figura adjunta s’ha de conèixer la distància entre els dos punts i la diferència d’alçades.

En aquest cas la cota del punt D és de 52 metres sobre el nivell del mar i la del punt E és de 0 metres (línia de costa). La distància que els separa és de 75 metres, per tant, el pendent (quocient que resulta de dividir la diferència de nivell que hi ha entre dos punts per la distància que els separa) serà del 69%. També es pot dir que aquest vessant té un angle de 34º graus respecte a l’horitzontal. Si es repeteixen aquests càlculs pels punts C i D es veurà que el pendent és més suau en aquesta direcció (recorregut horitzontal més gran per salvar el mateix desnivell). Una vegada més es pot comprovar que les corbes de nivell entre els punts C i D estan més separades que entre els punts D i E.

Si prèviament s’ha fet el tall topogràfic utilitzant la mateixa escala per l’eix horitzontal i vertical s’obté una manera gràfica de visualitzar aquest pendent.

Cercador de
Geologuies
Zona
Interés
Filtres
Cercar
Geocamp és un portal web
reconegut amb distinció Jaume Vicens Vives,
otorgada per la Generalitat de Catalunya
Email Facebook Twitter Whatsapp
Projecte desenvolupat Projecte finançat
info@geo-camp.net
Avís legal / Normativa d'ús de Geocamp