El treball de camp en geologia

Escala

Per tal de que un mapa topogràfic (o qualsevol tipus de mapa) sigui útil, ha d’estar confeccionat a escala. La representació de qualsevol objecte o part de la superfície de la Terra es fa molt sovint disminuint les seves dimensions. El grau de reducció utilitzat, en comparació amb les dimensions reals, es denomina escala.

L’objecte de l’esquerra està representat amb les seves dimensions reals, i per tant, es correspon a l’escala 1:1 (no hi ha ampliació ni reducció). Si el volem dibuixar a la meitat (part central de la figura) l’escala serà 1:2. Una escala 1:4 (dreta) indica que hem reduït la figura inicial a una quarta part.

En el mapa topogràfic o geològic, l’escala indica la relació existent entre qualsevol mida de la realitat i la mateixa mesura presa sobre el mapa. Aquesta relació es pot indicar amb l’anomenada escala gràfica o amb l’escala numèrica. En la major part dels mapes hi ha representades les dues formes.

L’escala numèrica s’expressa per un trencat en el qual el numerador és una unitat i el denominador un número que indica el grau de reducció, o sigui, quantes vegades una mesura en el mapa és menor que la mateixa mesura a la realitat. Per exemple, la representació d’un terreny en un mapa a escala s’ha reduït 25.000 vegades. Això vol dir que una unitat de mesura sobre el mapa (per exemple 1 mm) equival a 25.000 unitats de la realitat (25.000 mil·límetres = 25 metres). En altres paraules, el trencat amb el qual es representa l’escala numèrica és una relació entre la dimensió representada i la real, que permet fer els càlculs amb qualsevol unitat de mesura.

Per conèixer, a partir del mapa i de la seva escala numèrica, la distància entre dos punts s’ha de mesurar la seva separació en el mapa i multiplicar el nombre obtingut pel denominador de l’escala numèrica. La distància entre el punt A, de la figura (desembocadura del torrent de la Platja de Castell) i el punt C (Puig Boter) és de 4,9 cm. Per tant la seva separació a la realitat serà de 735 metres.

L’escala gràfica és una línia dividida en segments que ens indica distàncies reals al terreny. Generalment, a l’esquerra de la línia hi ha una de les unitats de mesura subdividida en 10 parts, la qual cosa permet prendre mesures més precises.

Aquesta manera de representar l’escala permet treballar amb més facilitat i rapidesa i els càlculs són més simples. Si es vol determinar la distància que hi ha entre dos punts del mapa cal mesurar la seva separació amb un compàs o una simple tira de paper.

 

Per fer-ho es col·loca el compàs sobre l’escala a partir del zero (situació 1). Si l’altra pota del compàs o l’altre extrem de la tira de paper no coincideix amb una divisió exacta de l’escala gràfica es fa coincidir una pota del compàs amb la divisió més propera, amb la qual cosa l’altra pota permetrà fer mesures més precises (situació 2). En aquest cas, el compàs estima dues divisions grans de l’escala gràfica i set divisions petites: això correspon a 2.700 metres. El mateix procediment es pot fer utilitzant una tira de paper.

Com més gran sigui l’escala (com més petit sigui el denominador) més gran serà la superfície de paper necessari per representar-la. Això motivarà que els accidents geogràfics o qualsevol altre aspecte pugui ser representat amb més detall. En altres paraules: a igual superfície de paper o mapa, es té més o menys extensió de terreny reproduïda, segons l’escala.

I a l’inrevés, la superfície de paper necessari per representar la mateixa zona serà més petita com menor sigui l’escala. El mapa serà molt més atapeït.

Per entendre bé això tenim un exemple de la vida quotidiana ben suggestiu: la televisió es pot mirar amb aparells de diferent mida, però tots ells mostren la mateixa imatge. En variar la mida de la “tele”, varia l’escala de la imatge.

Per mesurar la distància d’un recorregut que tingui línies corbes (per exemple una riera) s’utilitza un curvímetre. Si no es té aquest aparell a mà, es pot fer d’una manera més enginyosa:

  1. situar el mapa a sobre d’una planxa de suro i clavar agulles de cap cada vegada que s’observi un canvi accentuat en el recorregut de la riera. Col·locar un fil de cosir sobre el recorregut d’aquesta riera fent servir les agulles.
  2. mesurar la longitud del fil de cosir i calcular, amb l’ajuda de l’escala gràfica, el recorregut total de la riera

Més informació a:

 

 

Cercador de
Geologuies
Zona
Interés
Filtres
Cercar
Geocamp és un portal web
reconegut amb distinció Jaume Vicens Vives,
otorgada per la Generalitat de Catalunya
Email Facebook Twitter Whatsapp
Projecte desenvolupat Projecte finançat
info@geo-camp.net
Avís legal / Normativa d'ús de Geocamp